La Raquel, voluntària del Casal, ens explica la seva experiència

Des de Voluntariat volem compartir amb tots/es vosaltres l'experiència d'una companya, després de 2 anys participant al Casal. Espero que us agradi la seva reflexió!

Si algú de vosaltres s'anima a escriure unes línies per el bloc o per les xarxes socials seria fantàstic! Ens les podeu fer arribar a voluntariat@casaldelsinfants.org

L'experiència de la Raquel, voluntària de Voluntariat i Entorn Escolar (Raval)

Ara farà un any i pocs mesos vaig començar la meva aventura al Casal. Mai m’havia plantejat fer voluntariat fins que, després de molt de temps buscant feina sense èxit, algú em va dir que provés fent voluntariat per adquirir experiència.

En un dels múltiples cursos en els que vaig assistir per aprofitar el temps vaig conèixer a dos treballadors del Casal; vaig investigar sobre el Casal i vaig veure que buscaven voluntaris per al departament de voluntariat i em vaig decidir a venir.

Tenia molta vergonya, no sabia què podria aportar i em pesava molt la por de no saber fer bé les coses. No obstant això, des del primer dia amb les persones de referència em vaig sentir completament acollida, em van explicar com es feien les tasques i sempre estaven allà per resoldre els dubtes. A partir d’aquí, també vaig començar a fer altres tasques en el departament de gestió de persones, agafant confiança i seguretat sobre les meves possibilitats i obrint-me més a la gent.

Finalment, aquestes últimes setmanes d’agost vaig incorporar-me com a voluntària en un projecte de reforç escolar per a adolescents que venien per a fer dossiers, deures, resoldre dubtes i preparar exàmens de cara a setembre. L’experiència ha estat realment enriquidora, els nois i noies d’allà són molt macos, molts venien de Pakistan, altres de Bangladesh, Filipines; uns ja feia temps que estaven aquí i sabien parlar i escriure bé el català i castellà, d’altres feia poc que havien arribat i encara estaven aprenent l’idioma, però tots venien al Casal per a treballar i fer deures. Vaig veure com alguns estaven neguitosos pels exàmens, altres temien no acabar els dossiers a temps i alguns no es veien gens preocupats i potser ho haurien d’haver estat una miqueta. Era com recordar com era la meva classe o la classe d’altres companys quan era adolescent, podia reconèixer en ells sentiments i situacions que ja havia viscut a l’institut, i per això mateix podia entendre’ls i donar-los un cop de mà. 

A més, amb l’equip de voluntaris i l’educadora hi havia molt bona relació i entre nosaltres en ajudàvem si hi havia algun dubte sobre el temari i ens preguntàvem com ens havia anat amb el grup d’adolescents que havíem tingut aquell dia.

Espero poder seguir formant part del Casal i repetir aquesta experiència tan enriquidora!

Ho recomano!

Raquel

Plorem. Somriem. I els desitgem el millor!!

Un dia, ara farà un any i uns mesos, vaig decidir escriure un mail al Casal per col·laborar-hi com a voluntari. Estava una mica bloquejat amb els estudis i vaig creure que fer una activitat social amb infants podia animar-me, ajudar-me a sentir-me útil i agafar perspectiva respecte el que m’amoïnava. Relacionar-me amb altra gent sempre m’ha agradat i la opció de fer un voluntariat m’ho permetia. També volia ajudar a altres persones en situacions complicades, però no sabia ben bé com per falta de coneixement. Alhora, em preguntava què seria capaç d’aportar més enllà d’ajudar en tasques de reforç escolar. Estava força insegur de mi mateix i la experiència del voluntariat era també un repte que em podia ajudar a créixer com a persona.

Vaig incorporar-me al grup de nens de 7 a 9 anys -els mitjans-, al centre obert del barri del Raval. I el primer dia ja em vaig quedar fascinat. La rebuda dels nens i nenes quan venien de l’escola, alguns noms tan diferents i impronunciables, la professionalitat de monitors més joves que jo, la organització de les activitats, la importància dels hàbits, les rotllanes de discussió. Alguna cosa fallava del meu plantejament vital perquè de la emoció i els nervis vaig suspendre un examen que tenia el dia següent.

Des d’aleshores que compartim la tarda amb el grup entre un i dos cops per setmana, i he anat un parell de cops de colònies. En aquest temps les experiències han estat de tots colors i tant puc dir que he après moltes coses com que em falta molt per aprendre. En qualsevol cas és així, i per això crec que de moment el voluntariat té un valor molt positiu. És cert que hi ha moments durs i les tasques no són immediates, però el suport i l’ estima de l’equip i els nens i nenes fa que la experiència valgui la pena. La meva situació no ha canviat gaire, però ho visc tot acompanyat de la energia que m’aporta la experiència al Casal. I és molt diferent i millor. Gràcies, també, a com es valora que hi col·labori.

Saludem als mitjanets quan arriben i els acomiadem quan marxen. Els preguntem què tal l’escola. Se’ns pengen del coll. Em nego a aixecar-los a pes (no sempre). Anem a buscar-los a alguns a l’escola. Berenem tots junts. Es renten les dents. Els fem rentar la cara. Ens pregunten el nostre nom després de 8 mesos de conèixer-nos. Els fem escriure el seu nom per saber-lo pronunciar. Els ensenyem a dividir. Sumen i resten. Ens inquieten i ens sorprenen. Els renyem si no es respecten. Es barallen. S’estimen. Els fem callar, però els fem parlar. Raonem amb ells. Fem rotllana. Parlem dels problemes. Escoltem al grup, escoltem a la persona. Intentem que vagin bé en fila perquè puguin fer sortides al carrer de manera segura. Els llegim contes, ens llegeixen contes. Juguem a nines, juguem a futbol, fem ludoteca, juguem al mata-conills, els animem als partits de futbol, sortim al parc, veiem pel·lícules, mengem crispetes, fem d’actors, fem de directors, pintem murals, anem als ordinadors, fem dibuixos, construïm caleidoscopis, fem que un volcà de fang entri en erupció, cantem i ballem. Els mirem jugar. Avaluem les tardes al diari. Aprenem dels companys de l’ekip. Ens demanen el nostre punt de vista i expliquem com ens sentim. Plantegem activitats, organitzem jocs. Ens agraeixen que la tarda hagi anat bé. Ens ajuden quan la tarda no va tan bé. Patim quan no sabem si ho hem fet bé. Aprenem dels errors. Els diem que s’han de portar millor. Ens enfadem amb ells. Els diem que són els millors nens i nenes del món. Els fem una abraçada quan podem. Els fem algun petó quan es deixen. Ens il·lusiona veure’ls. Ens estovem a l’acomiadar-nos. Recordem mals moments, recordem bons moments i oblidem alguns moments. Plorem. Somriem. I els desitgem el millor.

Dani (Voluntari del Centre Obert Infantil)

Comença l'estiu i el Casal cada dia més viu!!

Aquest final de curs el tenim ple de sorpreses!!

Fa uns dies vam fer la Trobada Anual. Aquest any tot l'ekip vàrem construir i analitzar idees per  poder ralitzar més activitats, millorar el que ja fem i en definitiva seguir construint un Casal que enguany celebra els seus 30 anys!!!

Si si ...aquest any celebrem 30 anys!!! 30 anys en què sumant l'esforç de moltes persones hem estat al costat de més de 20.000 infants i les seves famílies, al costat i gràcies a l'energia de molts ciutadans, al costat de les escoles, dels barris, d'altres entitats, d'empreses compromeses.... lluitant contra l'exclusió social i defensant la igualtat d'oportunitats!!

D'aquest 30 anys jo n'he viscut gairebé la meitat!! Buf! Com passa el temps!Quantes il·lusions, quants somnis, quanta energia, quants amics, quantes persones a qui hem acompanyat per oferir respostes educatives, quants sopars, quantes activitats, quants emails, quantes trobades, colònies, quantes cervesetes amb els companys de batalla desprès d'una tarda d'activitat,  quantes idees, quants encerts i errors....quanta vida!!!

Aquests any tindré el plaer de ser una més celebrant els 30 anys en mig d'un ekip de més de 800 persones!! Un ekip que ens mobilitzarem més que mai en uns moments especialments durs, un ekip que alçarem la veu al costat dels qui més pateixen, un equip que farà possible un estiu ple d'activitats.

No parem! Seguim!

L'estiu és un moment especial per tots i totes.  Tots esperem les vacances, tots volem tocar el mar, tots volem caminar per la muntanya, tots volem llegir, tots volem escoltar musica, fer fotos, estar amb els amics.... i els infants i joves que ho tenen més dificil? TAMBÉ!

Et convido a sumar-te a l'ekip, a conèixer una realitat diferent, a donar una mica del teu temps, a emocionar-te. Et convido a riure, a esforçar-te a comprometre't. Et convido a sentir-te imprescindible i fer possible les activitats d'estiu del Casal!

Casals d'Estiu al Juliol i a l'Agost a Santa Coloma, a Badalona , a Sant Adrià del Besòs, a Salt, al Raval...
colònies, campaments, activitats amb famílies, Sortides, reforç escolar, aprenentatge del català....

Més de 700 infants, joves i famílies viuran un estiu intens!

Què? Vens??

AQUEST ESTIU FES-TE VOLUNTARI I CANVIA EL MÓN!

SUMA'T A L'EKIP

http://www.casaldelsinfants.org/noticia.asp?idn=1323

Anna

Cap de Voluntariat del Casal

‘Seran qualsevol cosa que vulguin ser si som capaços de donar-los el cop de mà que necessiten’

L’Aula és més que un temps per fer deures, brinda l'oportunitat de conviure amb companys d'altres cursos amb els quals es repassen i debaten els temes de classe. Es forma així l'opinió i s'aprèn a respectar el pensament dels altres.

Vénen a fer els seus treballs a l'Aula d'Estudi joves entre catorze i disset anys buscant l'ajuda d'un "profe" que els pugui explicar allò que no els ha quedat clar o aquell tema que no entenen. Aquests joves, immigrants, vénen del Pakistan, l’Índia, Corea, la Xina, el Marroc etc. Arriben parlant la seva pròpia llengua, que també escriuen, i algun altre idioma com l'anglès o el francès, i aquí s'escolaritzen en dues llengües que els són totalment estranyes: el Català i el Castellà. La majoria són intel·ligents, ben disposats i aplicats destacant algun per ser, a més, ràpid en la comprensió d’allò que estudia. Estan fent un gran esforç per integrar-se, per aprendre i per fer realitat aquell futur que els van explicar que és aquí, tan lluny del seu poble. Tindrem metges, mecànics, economistes, infermers, informàtics i qualsevol cosa que ells vulguin ser si som capaços de donar-los el cop de mà que necessiten.

És emocionant parlar amb ells quan, amb ulls brillants i un gran somriure, diuen: "Profe, l'examen de l'altre dia el vaig aprovar, tinc un set i mig (o un sis, o un vuit) i la meva va ser una de les notes més altes de la classe…" Ells ho aconsegueixen, però a nosaltres se'ns eriça la pell i ens sentim plenament realitzats perquè hem pogut contribuir a aquest "cop de mà" que els permet tenir èxit.

Les hores de l'aula d'estudi són sorolloses. S’escolten riures, debats i peticions de "deixa’m el boli… tens folis?... On és el llibre de tal cosa…" però també presenciem com s'expliquen entre ells algun punt que algú ha entès amb més rapidesa. Parlen entre ells i s'expliquen la lliçó i, en un moment donat, ens miren i diuen "És veritat, no profe?" Nois i noies conviuen en un ambient distès però controlat i arriben a ser col·legues d'estudi, alguna cosa que als seus països d'origen és molt més difícil.

Són el futur, no solament del Raval, sinó de la ciutat i espero poder veure com alguns arriben a la universitat i es graduen... Serà missió complerta.

Luz PArdos, voluntària de l’Aula del Raval

voluntariat voluntariat voluntariat voluntariat voluntariat voluntariat voluntariat voluntariat voluntariat

El Casal de les oportunitats!

La meva entrada al Casal va ser una casualitat. Jo estava acabant la carrera i buscava feina de la meva especialitat. I en un buscador d’ofertes de treball també hi havia la possibilitat de ser voluntari en diferents projectes, ONG..., i em vaig apuntar al Casal dels Infants per estar al projecte Vincles de Santa Coloma de Gramenet, sense saber molt bé què era; l’únic que tenia clar és que em serviria per agafar experiència en el meu camp, psicologia en l’àmbit educatiu, i com que feina actualment ni ha poca, vaig aprofitar l’oportunitat.

Un cop dins, em van oferir l’oportunitat de portar la part de formació a la dones del projecte, donant classes de castellà i informàtica conjuntament i em va semblar una molt bona idea, ja que amb els infants ja tenia més experiència però només amb dones no.

El primer dia estava molt nerviosa, no sabia ben bé què s’esperava de mi, com em rebrien les dones, què havia de fer exactament..., però en finalitzar el primer dia amb la l’educadora de Vincles, vaig tenir clar que allò era l’oportunitat que estava esperant des de feia temps per poder ensenyar a les dones coneixements i a la vegada aprendre d’elles. Va ser un dia molt profitós i enriquidor, i així la resta de dies que he estat fins ara.

En les meves hores aportades al Casal, conjuntament amb la meva companya, hem hagut d’adaptar-nos a les diferents necessitats de cada dona, ja que provenien de diferents cultures, amb diferents nivells d’aprenentatge i coneixements entorn l’idioma i a la informàtica. Això ens ha obligat a programar les mateixes activitats de diferents maneres, perquè unes no s’avorreixin i les altres no es desmotivessin.

Finalment penso que estem fent una molt bona feina i que l’experiència com a voluntària és inexplicable, ja que fas una feina que t’agrada i sents que el que va començar per agafar experiència acabes veient que realment vas més enllà...la oportunitat que jo esperava era el que nosaltres oferim. Oportunitats pels infants i les seves mares!

El que t’aporten les persones que en formen part, tant les dones, en el meu cas, com les companyes d’equip, és molt gratificant i fa que t’aixequis amb ganes d’anar-hi cada dia. Sincerament, mai m’hagués imaginat que d’una experiència així en poguessis aprendre tant, perquè tu ajudes a la gent, però ells d’una altra manera, també t’ajuden a tu. És un intercanvi comú que crec que tothom hauria de viure almenys un cop per poder valorar i respectar més el que ens envolta i així poder transformar l’entorn.

El Casal de les oportunitats!

Neus C.
Voluntària Vincles Santa Coloma

La Ravalstoltada...un somriure a la cara!

La festa de Carnestoltes del barri del Raval.

I aquí està el torneig de ping-pong, el de bàsquet i, com no, la música que impregna aquest barri sempre.

Mentre que els més esportistes suaven per aconseguir els premis, els artistes pujaven a l'escenari donant el millor de si, transmetent la seva realitat al públic, ja fos a través del rap, el reggae o fins i tot el reggaeton.
Lletres que et fan pensar, que et fan obrir els ulls a una realitat que està aquí, davant teu, però que de vegades oblides per la rapidesa del dia a dia.
I és aquí quan te n’adones que el que fas serveix per a alguna cosa: serveix per a ells, per canalitzar aquesta energia i que siguin paraules i accions constructives; i serveix per a tu, per aprendre d'ells i de la seva vida (moltes vegades curta per ser joves, però plena d'experiències).
Després del lliurament de premis i un “free-style”, tot el Casal (i alguns convidats), gaudim d'uns rics macarrons al local de Junta de Comerç i… a disfressar-se amb els nois i noies!
Malgrat alguns fèiem el el ronsa (entre els quals m'incloc), tota una colla de romans es va llançar al carrer, amb el seu Cèsar (i el seu carro) inclòs.
La rua, com no podia ser d'una altra manera, multi-tot: des de persones grans,  fins a carros de nadons, des de dones ballarines exuberants, a persones de tot tipus amb el seu somriure a la cara i tots els nens i joves del Casal.
I enmig de tota aquesta riquesa, nosaltres: una colla de romans disposats a prendre el carrer i donar tota la nostra energia per omplir al barri de bon rotllo.
I es va aconseguir, com no podia ser d'una altra manera. Per descomptat, amb la inestimable ajuda del grup de batucada que no ens deixava descansar ni un segon.
Arribada: Plaça Folch i Torres. Després de tota l'energia consumida, la seva recompensa: un bon berenar amb fruita inclosa.

I un altre any més, tornada a casa amb el somriure a la cara!.

Lucas P.

Voluntari de Casal Jove Atlas

La solidaritat dels altres voluntaris em va ajudar a fer-ho de la millor manera possible...

Em dic Carlos tinc trenta i pocs anys sóc Voluntari del Casal. Vaig fer Biologia per ser professor.

M’agrada donar classes a nens i nenes, m’agrada ensenyar i fer-ho perquè ells aprenguin. Prefereixo treballar amb adolescents, és una edat difícil, en la que ensenyar la matèria no és suficient.

La motivació és el primer que intento transmetre quan dono una classe. Em vaig apuntar a fer voluntariat al Casal amb la idea de poder ajudar a nens amb menys oportunitats, d’altres països amb uns costums molt diferents. Faig de Voluntari a l’Espai d’Estudi de Joves...

Generalment necessiten respostes immediates, pensen que ho saps tot, has d’intentar que siguin partíceps en el procés i que junts puguem arribar a resoldre’l. Això fa que l’alumne es senti molt més útil.

Són molts en número... uns 25 i tots de diferents cursos. S’ha de fer un esforç realment important perquè entre ells hi hagi una dinàmica d'ajuda mútua i d’esforç.

Acostumen a demanar que els resolguis els deures que han de presentar pel dia següent, o que els ajudis amb algun exàmen en concret. He intentat inculcar-los que les respostes a la vida no són d’ara per ja! Estudiar i aprendre requereix una dinàmica i un hàbit d’estudi diari, els hi explico que l’agenda és molt important:" Apunta cada dia el que et diu el professor, fes els deures tota la setmana, llegeix el que toca per l’exàmen i llavors quan vinguis, jo t’ajudaré en el que no hagis entès. L'esforç i el resultat, sempre depenen d’un 50 per cent teu i l' altre 50 per cent  meu".

El consell que sempre dono és: "agafa un full de paper i apunta tots els deures que tinguis, comença pel que et sigui més fàcil i intenta fer el difícil, però sobretot ordena les coses perquè també puguis ordenar les teves idees i després jo t’acabaré de donar un cop de mà per resoldre-ho".

Penso que no és tan important tenir els deures fets pel dia següent o els resultats molt despressa sinó que han d’aprendre recursos, per poder estudiar, millorar l’expressió lectora i l’escrita: "Si saps llegir bé i escriure millor del que ho fas, podràs fer-ho sol sense un professor al  costat. És important començar a organitzar-te, no només l’agenda, els apunts i resums, sinó que això també t’ajudarà a saber pensar mica en mica i a organitzar-te en un futur en allò que et dediquis"

En quan a mi, al principi, em va costar situar-me, però la solidaritat dels altres voluntaris em va ajudar a fer-ho de la millor manera possible. Cada dia pots aprendre d’algun company i companya.

Un dels meus records en aquesta experiència és el d’una noia de primer de batxillerat que em va preguntar perquè servia estudiar Biologia i li vaig dir, entre d’altres coses, que la cultura t’ensenya a veure el mon d’una altra manera, que pots ser més crític i  més lliure.

Espero que aquesta frase la vagi entenent i valorant de la mateixa manera que me la van transmetre a mi i jo he acabat transmetent.

L’ambient del voluntariat és agradable. Te n’adones que com jo hi ha gent que en aquests temps tan durs posem el nostre granet de sorra per ajudar a nens/es i joves de qualsevol cultura i condició perquè aquests tinguin oportunitat de desenvolupar les seves capacitats i obtenir un lloc en la nostra societat i així escurçar les desigualtats socials.

La satisfacció d’ensenyar sempre m’ha acompanyat al llarg de la meva curta experiència. Des de la satisfacció més gratificant no et paguen per ensenyar ho fas perquè realment t’agrada!

Carlos O.

Voluntari Aula de LLengües i Espai d'Estudi del Raval